Què és la mort? No hi ha societat, territori, cultura o època que no s’hagi fet aquesta pregunta. La mort implica misteri, tristesa, temps… Però també absurd, festa o indiferència total. Aquest llibre pretén explorar visualment les arestes d’aquest concepte que tots tenim present, encara que ningú el coneix realment. Més que respostes, aquest llibre pretén realitzar preguntes. Preguntes que ens intenten acostar a la mort com el que és: una desconeguda.
Exitus és un llibre experimental que explora la visió íntima de l’autora sobre el concepte de la mort. Per a això, l’autora es
fa una sèrie de preguntes sobre la mort, que intenta explorar i respondre mitjançant el pensament visual i el disseny gràfic.
El llibre es divideix en 9 capítols, que corresponen a 9 preguntes que es fa l’autora sobre el tema, que van des dels més personals, relacionats amb la mort d’alguns èssers estimats, fins a la mort dels de l’anomenat club dels 27, passant pel suïcidi o la mort a la carretera. Les preguntes exerceixen de fil narrador del conjunt del llibre, mentre cada capítol constitueix una història pròpia, amb els seus recursos, tècniques, tipus d’imatge, ritme i composició.
I és que l’esquema pregunta-resposta no ha estat únicament una manera d’organitzar la peça, sinó que ha anat més enllà i ha estat la metodologia de recerca de l’autora per escriure el llibre, que s’ha anat formulant preguntes sistemàticament, per explorar-les mitjançant el llenguatge visual i les eines de disseny a la recerca d’una resposta.
En aquesta metodologia, el disseny no és només una eina d’organització i comunicació del contingut, sinó que ho és també en la pròpia recerca: el disseny es converteix per a l’autora en una manera de pensar i reflexionar.
Exitus és un llibre escrit i pensat en basc, idioma matern de l’autora, encara que consta d’un apartat d’annexos on es recullen les traduccions dels escrits al castellà. Les imatges utilitzades són una mescla de fotografies, art i documents ja existents, barrejats amb d’altres de generació pròpia, igual que la part textual, que ho componen tant textos propis com cites d’autors, cançons i, fins i tot, la transcripció d’una conversa real.
En quant al format, es tracta d’un llibre petit i gruixut, com una bíblia o un diccionari: una visió petita d’un concepte enorme. El llibre està enquadernat cosit en tapa dura, té una coberta de paper no estucat on s’hi llegeix la definició de la mort del diccionari en basc en la portada, i el títol del llibre “Exitus” en el llom arrodonit, imprès en vernís UVI. Ho rematen uns cantons tintats en negre, que emfatitzen el binomi de color blanc/negre que vertebra tot el projecte.
Exitus no és més que el viatge personal de l’autora cap a la normalització de la mort, un concepte que li genera autèntica por i que pretén normalitzar mitjançant aquest llibre, que al seu torn pot servir a d’altres persones amb mateix propòsit. Com ja adverteix des del principi: “Aquestes són les meves preguntes. Pot ser que tu t’en facis d’altres.
Però aquestes són les meves”. I és que és en aquest punt de vista tan personal, en aquesta intimitat on resideix la universalitat d’aquesta obra, que fa que el lector empatitzi, reflexioni, s’emocioni i el més important: es faci les seves pròpies preguntes.
