“Arxiu 2023: Les 8 cares” és un llegat; un recull de dades, correlacions i connexions entre la feminitat d’un subjecte i un objecte. La dona i la lluna.
Un quadern de bitàcola que viatja de Roma a Florència, de l’invisible al visible. El recorregut que aprèn a materialitzar l’abstracte. Atès que allò que no pot ser comprovat i justificat pels ulls, requereix eines per a ser evident. Una demostració tangible del lligam intangible entre la terra (dona) i el cel (lluna).
Roma, Itàlia. 15.10.22
«En mirar la lluna m’he adonat que som dependents.»
Granada, Espanya. 05.12.22
«El que ens uneix va més enllà de l’evident. Sols diré que quan estava en perill, m’he sentit sostinguda per ella. Però no només sosté. És molt més.
Imagina’t que estàs feliç, més aviat, eufòric. Sona una cançó, i el teu cos, emborratxat d’endorfina, sols contempla el ritme. I la balles. Fins i tot, la crides. Aaaah! És frenètic. Potser estàs cantant una lletra melancòlica, però t’és indiferent. No tens espai per a les preocupacions o consciència moral.
Ara imagina’t que estàs trist. Sona la mateixa cançó, però en aquest moment, sí, escoltes la lletra. L’entens, inclús et sorprèn no haver-te adonat del verdader missatge.
Suposo que això és la lluna per la dona, una acompanyant que es mimetitza i ofereix el matís necessari en cada ocasió. O si més no, cada ocasió permet apreciar una de les seves cares.»
Florència, Itàlia. 14.05.23
«No obstant, la correlació és més tangible del que sembla quan es tradueix a través de les matemàtiques. Ja ho diuen, si la intuïció poètica és correcte, l’evidència científica sorgirà més endavant.»
