Voces Invisibles és una revista de relats en primera persona, on el focus principal són les experiències i històries de persones o col·lectius invisibilitzats per la societat. Un espai per obrir-se lliurement, on no seran jutjats, per tal de compartir totes aquelles veus interiors que mereixen ser escoltades.
Actualment vivim en una societat que, encara que advoqui per la llibertat d’expressió, continuen existint infinitat de tabús i rebuig cap a certs col·lectius i individus. Tots, sense excepcions, patim una immensitat d’esdeveniments desagradables al llarg de la nostra vida que de vegades ens resulta complicat explicar amb paraules o expressar de qualsevol manera, tot i ser un exercici vital per mantenir la nostra salut mental.
Com a éssers humans, necessitem expressar-nos, compartir els nostres pensaments, desfogar-nos d’alguna manera i deixar sortir totes aquelles emocions que ens turmenten. A això se li suma la importància de visibilitzar aquests sentiments. Sentir emocions desagradables és completament normal, igual que hauria de ser-ho compartir-les i donar-li la importància que es mereixen per poder seguir endavant psicològicament. Som éssers socials, que necessitem la interacció humana, per què llavors fer callar aquestes veus internes i deixar-les apartades?
Cada persona té una manera d’explicar la seva història, acadèmicament de millor o menor manera, però tots hauríem de tenir la possibilitat d’explicar-la com puguem. En aquest projecte això és vital, ja que tots hauríem de poder optar a explicar les nostres vivències en primera persona, i no ser simples espectadors.
Amb aquesta publicació es busca que les persones prenguin consciència de si mateixes, es coneguin o comencin a explorar-se, que usin la paraula com una arma per defensar-se a si mateixes… i, sobretot, que no es quedin callades.
