Fundada a Barcelona l’any 1893) dedicada al seu 130è aniversari. Té com a objectiu guanyar visibilitat i nous membres, sobretot de la generació més jove. Xano Armenter, president de Sant Lluc, ha manifestat que està orgullós de la llarga trajectòria del centre, però creu que cal que estigui més present en el present. Això significa que un altre objectiu de la nova identitat fossi abraçar el patrimoni d’una manera moderna visualment atractiva.
El concepte principal del projecte es basa en una tipografia personalitzada que funciona com a “contenidor” per adaptar-se a la història de Sant Lluc i donar-li un aspecte modern. La idea és barrejar el passat i el present; per això, molts visuals del projecte provenen de l’arxiu de Sant Lluc però sempre es col·loquen dins la tipografia que crea un aspecte modern.
Atès que Sant Lluc es troba al centre de Barcelona i compta amb obres d’artistes coneguts a la seva col·lecció, l’arxiu funciona com a atractiu turístic i com a mesura per homenatjar el seu patrimoni i fer-lo més valuós per als habitants.
Un altre tipus d’imatges que s’utilitzen en el projecte són les que vaig fer a la institució: imatges en brut de l’espai. Això va ser important per a mi per fer que la institució semblés més «tangible» fins i tot des de la comunicació externa perquè el nucli de Sant Lluc és l’artesania.
El tipus de lletra principal de tota la informació escrita prové de Display i s’anomena Avantt. S’assembla a l’Avantguarda, una tipografia relacionada amb les arts i la cultura del segle XX. D’aquesta manera, hi ha una altra connexió amb el passat amb un toc modern.
A més de la comunicació exterior, com ara cartells de promoció en espais públics, també va ser crucial per a mi tenir aplicacions impreses rellevants. Una peça per a la nova identitat és un diari que se suposa que s’emetrà bianualment com a mitjà de promoció.
El primer número del diari està dedicat a l’aniversari de Sant Lluc i parla de la seva creació, fundadors i artistes coneguts que van ser membres de la institució. El format de diari manté la tangibilitat i també funciona bé per als dos objectius: els membres existents (la majoria són de generacions més grans) i per a l’objectiu jove desitjat, ja que hi ha molta informació visual i tots els anuncis es poden penjar com a pòsters més endavant. .
Continuant amb el tema de l’aniversari, es proposa una exposició del fons de l’arxiu per a la qual es va fer una invitació especial. La invitació consta de tres peces que vénen en un sobre: una plantilla amb el número 130 a la tipografia del client que se superposa a una postal transparent amb 130 en una tipografia més clàssica gravada amb serif i la informació al paper gruixut taronja. Els números superposats formen un logotip especial creat per a l’aniversari, jugant de nou amb la barreja del passat i el present, el clàssic i el modern. Es va fer amb tall làser, així com agulles per als membres i un regle.
Aquesta identitat dinàmica no només pretén atraure un públic més jove, sinó que també subratlla la importància cultural de la institució tant per als turistes com per als locals, encapsulant la seva essència com a centre d’art i artesania al cor de Barcelona.
