Adri Furió
Escuela

VALID naix de la necessitat de crear noves formes de difusió que ajuden a sensibilitzar i educar sobre la diversitat de gènere, oferint una alternativa més pròxima i inclusiva davant les publicacions tradicionals. Aquest projecte explora el llibre-objecte com una eina que integra l’experimentació i el joc per a qüestionar les representacions hegemòniques del gènere.

Al llarg del procés, es reflexiona sobre aquest com a constructe social i la seua evolució, així com sobre com es representa en l’art i el disseny. A més, s’emfatitza la importància de desenvolupar continguts accessibles i estratègies que aconseguisquen connectar amb un públic ampli i divers. L’estètica camp és un element central del projecte, aportant un enfocament visual que desafia les normes establides i connecta amb les identitats queer a través de l’humor, la ironia i la subversió.

Aquesta aproximació no sols enriqueix la proposta visual, sinó que també amplia l’impacte social del projecte, situant el disseny gràfic com una eina poderosa per a obrir espais de diàleg i reflexió. D’aquesta manera, VALID es presenta com una proposta innovadora i compromesa que utilitza el disseny per a promoure la inclusió, l’empatia i el reconeixement de les identitats trans, creant un espai on l’experimentació formal i el contingut social es troben per a generar canvi i consciència.

Aina López
Escuela

Natura Naturans és un projecte pràctic que neix de l’experimentació amb tècniques d’estampació tradicionals. Inicialment, la recerca se centrava en la reinterpretació d’aquestes tècniques, però durant el procés va sorgir un gir conceptual que va modificar l’enfocament. L’interès ja no era obtenir un resultat imprès fix, sinó observar com interactuaven i reaccionaven els materials entre si. A través de l’experimentació es va descobrir el marbling, una tècnica que es basa en reaccions espontànies i imprevisibles entre elements líquids, allunyant-se així d’una matriu rígida i predeterminada.

Les imatges generades amb marbling produeixen formes espontànies que evoquen estructures pròpies de la natura. Aquesta paradoxa, on un gest ràpid genera formes que semblen resultat de processos naturals lents i acumulatius, es converteix en el nucli conceptual del projecte. D’aquesta manera, el marbling posa en diàleg dues temporalitats oposades: l’acció instantània de la creació artística i la lentitud amb què la natura construeix les seves formes.

Natura Naturans proposa una mirada on el temps ràpid del marbling i el temps pausat de la natura conviuen a través del gest i la imatge.

Àlex Huertas
Escuela

La identitat està profundament condicionada pels contextos socials i polítics en què s’inscriu. Lobby és un assaig que recull pràctiques queer des del situacionisme i l’acceleracionisme amb la intenció d’enderrocar marcs teòrics sobre les identitats en la nostra contemporaneïtat. Des d’aquest projecte, pretenc mostrar com el disseny és una eina democratitzadora que pot facilitar la divulgació d’eines per buscar una resposta a les problemàtiques socials que viuen les persones queer.

Alex Martin
Escuela

Fa set anys vaig acabar l’ESO i em van fer la temuda pregunta: “I ara què?”. No en tenia ni idea. No sabia què m’agradava ni quines opcions tenia. Sentia que havia de decidir el meu futur sense eines, com muntar un moble sense instruccions. Aquella experiència em va marcar, i anys després es va convertir en l’origen de Rumbo.

Rumbo és una plataforma digital que orienta joves que, com jo en aquell moment, no tenen clar què fer després de l’ESO o d’un cicle formatiu. Utilitza intel·ligència artificial per oferir recomanacions personalitzades segons els interessos, habilitats i preferències de cada persona.

El disseny parteix d’una premissa clara: connectar amb la situació que està vivint l’estudiant. Visualment, Rumbo combina eines amb un efecte blur que posa èmfasi en la confusió típica d’aquesta etapa. La tipografia monoespaiada, disposada en blocs lleugerament desordenats, reforça aquesta idea d’un futur que s’està construint peça a peça. Una identitat que reflecteix el caos del moment, però també tot el potencial que hi ha dins.

Volia crear una eina útil i propera. Sense condescendència, sense parlar “des de dalt”. L’experiència està pensada com una conversa, no com un test. Rumbo no et diu què has de fer: et mostra camins possibles perquè triïs el teu amb més claredat.

Aquest projecte barreja disseny gràfic, narrativa visual i estratègia de comunicació, amb una campanya que no amaga la por a equivocar-se, però celebra el primer pas. Perquè no tenir-ho clar no és un error: és l’inici de tot. Rumbo és una guia feta des de l’empatia, pensada per a aquells que encara no saben què volen fer… però estan preparats per començar a buscar-ho.

Ana Sala Garcia
Escuela

El projecte sorgeix d’una necessitat urgent: apropar a la Generació Z informació clara, accessible i veraç sobre els conflictes bèl·lics que marquen el nostre present. En un entorn saturat de titulars sensacionalistes, notícies polititzades i rumors virals, els joves s’enfronten a una realitat fragmentada i, moltes vegades, distorsionada.

S’estima que cada minut sorgeixen milers de notícies falses, les quals es difonen fins a sis vegades més ràpid que la informació veraç. Aquestes distorsionen la realitat, manipulen i influeixen negativament. Per això, és crucial no només identificar-les i combatre-les, sinó també evitar-ne la propagació i educar a altres sobre la seva falsedat, protegint així la integritat de la informació.

Aquest projecte respon a aquest desafiament amb una proposta visual i interactiva que connecta directament amb els hàbits digitals dels joves. A través d’un microsite, es presenten eines per comprendre els conflictes de manera senzilla: un mapa dinàmic que localitza els punts calents del món, línies de temps que narren l’evolució dels conflictes i un glossari viu que transforma conceptes complexos en definicions clares. L’estètica, sòbria i contemporània, facilita que l’usuari comprengui la magnitud del contingut.

No es tracta només d’informar: es tracta d’empoderar una generació perquè pugui reconèixer la manipulació, prendre consciència de l’impacte de la desinformació i convertir-se en motor de canvi social.

Aquest projecte és, en essència, un pont: entre la realitat i la seva comprensió, entre la joventut i el seu poder transformador.

Andrea Graells
Escuela

Aquest projecte conceptual i experimental aborda vuit pors contemporànies des d’una mirada simbòlica, poètica i onírica, allunyant-se de les narratives tradicionals del terror.

Es divideix en dues parts complementàries: una publicació editorial en format físic i un lloc web interactiu. Ambdues peces funcionen com a miralls narratius, convidant a recórrer cada por a través d’una sèrie de somnis fragmentats, on la por pren la veu i comparteix un mateix espai amb l’humà.

Cada capítol parteix d’un símbol natural —per exemple, les arrels, l’aigua, el fang o la boira— que actuen com a extensió de la por. La figura humana hi és absent; són els entorns els que construeixen el relat.

Visualment, el projecte utilitza el píxel com a unitat mínima i inestable. La seva capacitat de parpellejar, dissoldre’s o descompondre’s tradueix gràficament els salts sobtats i la lògica discontínua dels somnis, on el temps i l’espai es pleguen i la memòria es torna boirosa.

Així, el píxel es converteix en una metàfora visual de la percepció onírica i de la fragilitat del record.

Andrea Muñoz Rubio
Escuela

Crear una marca de cosmètica sostenible genderless que reflecteixi la identitat volcànica de La Palma i la capacitat de renéixer després de l’adversitat. Dirigida a un públic que valora l’autenticitat, la sostenibilitat i l’artesania.

Busquem estètica i funcionalitat amb un concepte central: Renéixer. El Packaging evoca la geologia de La Palma a través de formes piramidals. Cada detall reforça l’essència volcànica de la marca.

Promou l’economia local i la conservació de l’ecosistema destinant-ne el 5% de les vendes a la regeneració mediambiental de La Palma.

Vidre bufat artesanalment, pigments minerals naturals i envasos reciclables. Producció local, minimitzant l’empremta de carboni i recolzant la comunitat d’artesans. Formulació neta, sense parabens ni microplàstics.

Anna Contreras
Escuela

Re-cordis és un projecte editorial que a través d’una peça-legat pretén rendir homenatge, a mode d’oda, al record i l’essència de la meva àvia. La inquietud de realitzar aquest projecte sorgeix arran de voler capturar la identitat i enllaç àvia-néta abans que ella ja no hi sigui; convertint la meva experiència personal en una experiència que pot ser general.
El llibre recull els records i l’essència de la meva àvia, d’una banda, i el vincle únic que hi mantinc per l’altra, ja que la considero com una segona mare; recopilant i generant un contingut propi per explicar la nostra història, en què el concepte “oblit” té un paper protagonista, a causa de la malaltia neurodegenerativa que pateix la meva àvia.

Berta Casas Pol
Escuela

Aquest projecte parteix de la voluntat de desmuntar els mites i expectatives idealitzades que envolten l’amor romàntic i que sovint generen frustració, dependència i malentesos. Aquests relats, molt presents als mitjans i la cultura popular, condicionen sobretot el públic jove i dificulten una visió més realista i saludable de les relacions.
Per donar-hi resposta, es proposa una experiència immersiva i interactiva que guia els visitants a través de les principals etapes de l’amor —atracció, enamorament, vincle i estabilització— des d’una perspectiva científica i entenedora. El projecte busca oferir una vivència personal que alhora convidi a la reflexió crítica i proporcioni eines per viure les relacions de manera més conscient i empàtica.
Així, la proposta combina divulgació científica i disseny gràfic per transformar la manera com entenem l’amor, allunyant-lo de visions idealitzades i apropant-lo a una comprensió més real i inclusiva.

Carla Salcedo
Escuela

Narcisa és un projecte que planteja una reflexió crítica sobre la societat narcisista en què vivim i sobre la preocupació contemporània per la imatge com a forma de validació i construcció del jo. Aquest projecte neix d’una inquietud personal, ja que sempre m’he vist immersa en dinàmiques en què m’obsessiono amb mi mateixa, m’observo, m’estudio, em corregeixo, em pregunto com em veuen els altres, etc.; en general, podria confessar-me com una narcisista.

A través d’una metodologia teòrica, performativa i visual, el projecte mostra com el narcisisme ja no pot entendre’s només com un trastorn o un tret personal, sinó com una estructura que travessa la nostra manera d’estar al món.

Christopher Lasch, als anys setanta, definia el narcisisme cultural com un fenomen profundament lligat al desenvolupament del capitalisme tardà. Segons ell, a mesura que el sistema econòmic fragmentava les estructures tradicionals com la família, l’Estat o l’Església, l’individu només trobava consol en si mateix. En aquest context, el narcisisme no era un excés d’amor propi, sinó una estratègia de supervivència emocional davant d’un entorn cada cop més competitiu, hostil i orientat al consum.

Per la seva banda, Boris Groys, el 2009, actualitza aquesta lectura situant el desig narcisista a l’era de les xarxes socials: el jo ja no es defineix pel que és, sinó per com es mostra. L’objectiu no és tant conèixer-se a una mateixa, sinó controlar la percepció que els altres tenen de nosaltres. El narcisisme, doncs, no és introspecció: és gestió estètica. Una recerca constant d’una imatge pròpia. Però aquesta imatge ja no és natural ni espontània, sinó que està editada, corregida, modificada, deformada i performada. I és aquest desig narcisista i la imatge preformada el que dona forma al meu projecte.

Així neix la metodologia del meu projecte; així neixen Las Carlas, un experiment escènic i corporal en què construeixo un doble de mi mateixa: una altra Carla que em permet editar-me, corregir-me, modificar-me, deformar-me i performar-me.

Tota aquesta experimentació corporal, teatral i conceptual es trasllada al format gràfic mitjançant una peça editorial titulada Narcisa, com el nom del projecte. Narcisa és un assaig performatiu que combina fotonovel·la i guió teatral. La fotonovel·la, construïda des d’una estètica cinematogràfica i teatral, reflecteix l’obsessió per la imatge ideal i preparada.

El guió, per la seva banda, funciona com a eina escènica: s’escriu, s’assaja i només pren sentit davant d’una mirada externa. Aquest guió explica la història de dos personatges, casualment anomenats Carla, que narren i encarnen els mecanismes del narcisisme contemporani i com aquest s’instal·la en les nostres ments, obligant-nos a una recerca constant de millora personal, cosa que ens porta al deliri. És en aquest deliri on apareix la paradoxa entre el real i el representat, i d’on sorgeixen totes les preguntes que acompanyen el projecte: Em poden substituir? Fàcilment puc ser una altra persona? Fàcilment puc ser jo?

Carmina Goran
Escuela

‘SUTURA’ respon a l’encàrrec inicial “mapless places” proposant una cartografia de l’inconscient. Utilitza tecnologia EEG per captar l’activitat cerebral i mapar paisatges interns (emocions, traumes i memòries ancestrals) a través d’un algoritme que vincula combinacions d’ones cerebrals amb símbols folklòrics, referits en el projecte com “La mnemònica d’una identitat marcada per cicatrius”.

Al centre hi ha una figura a escala real que rep projeccions en evolució segons l’estat mental de l’espectador, visualitzant cicatrius internes i mostrant com la identitat es veu modelada per forces externes.

El projecte també inclou una estructura d’alumini escollida per la seva naturalesa reflectant i freda, que esdevé una metàfora del rebuig a la tradició.

Paral·lelament, una memòria desplega la història en nivells personals, simbòlics i de recerca, amb una portada creada a partir del mateix metall.

La instal·lació es converteix en un mapa del col·lapse i la reconstrucció mental.

Això és SUTURA: un inconscient col·lectiu.

Davide Molinari
Escuela

The Gift of Obsession és un projecte digital i editorial que explora com les obsessions personals poden donar forma a un llenguatge visual únic i a una identitat creativa.

Neix d’una reflexió íntima sobre com els estímuls visuals influeixen en les nostres emocions, decisions i fixacions internes, i planteja l’obsessió no com una càrrega, sinó com una força creativa.
En el nucli del projecte es troba una experiència interactiva on l’usuari respon a una sèrie de preguntes emocionals i formals. Aquestes respostes s’interpreten mitjançant un sistema visual que genera composicions animades personalitzades, transformant impulsos interns en forma, ritme i moviment, i donant lloc a retrats visuals abstractes de les pròpies obsessions.

El projecte es materialitza en una identitat visual, la generació des de zero de tots els visuals incorporats en l’experiència, una plataforma digital interactiva, pòsters impresos i digitals, i un llibre físic que documenta la recerca, el procés i el sistema.
En combinar disseny generatiu, motion graphics, motion design i narrativa editorial, The Gift of Obsession proposa una nova manera de mirar la ment obsessiva: no com alguna cosa a reprimir, sinó com una eina per a explorar, crear i construir llenguatge visual.

Gemma Cano
Escuela

Aquest projecte comença amb una pregunta aparentment senzilla: qui era Manolita Daza i Castellà? El viatge per trobar la resposta ha estat un procés de descobriment constant, ple de petites històries que, al cap i a la fi, són les que acaben conformant una vida.
A través de converses, records familiars, fotografies i silencis, aquest treball reconstrueix la memòria d’una dona i, al mateix temps, d’una època concreta. El fil conductor d’aquesta història són les mitges: l’objecte al voltant del qual va girar gran part de la seva vida professional. Les mitges esdevenen, així, una metàfora del pas del temps, de la fragilitat, però també de la persistència.
El llibre explica la seva història en primera persona, entrellaçant-la amb esdeveniments històrics que van marcar la Manolita al llarg del segle XX. Aquest projecte és una manera de no oblidar—d’estirar els fils que ens connecten amb les generacions anteriors i fer-los visibles. Perquè fins i tot les vides més humils estan plenes d’històries que val la pena explicar.

El projecte es completa amb una web interactiva que convida a descobrir, explorar i connectar amb el teu propi passat.

Helena García
Escuela

Aquest projecte parteix del plantejament que l’error provocat pot esdevenir una eina comunicativa i creativa dins del disseny gràfic. En un context marcat per la perfecció, la funcionalitat i la uniformitat visual, es proposa una exploració que reivindica l’error intencionat com a mecanisme de ruptura, expressió i generació de significat.

La metodologia del projecte es basa en la redacció d’un manifest de deu punts, cadascun dels quals ha estat deconstruit visualment a través de recursos gràfics manuals i digitals.
Aquestes interpretacions s’han materialitzat en una publicació principal i una peça complementária que documenta el procés
manual mitjançant escaners.

Els resultats evidencien que l’ús conscient de l’error intencionat pot generar peces úniques i irrepetibles, amb un fort component identitari.
Lluny de ser una fallada, l’error es converteix en una alternativa expressiva capaç d’obrir nous camins en la narrativa visual.

Inés Asens de Ramón
Escuela

Gible és una experiència interactiva que transforma sentiments abstractes i intangibles en experiències visuals. Tradueix tots aquells conceptes intangibles a una representació tangible.

A través d’una interfície digital, els usuaris responen quatre preguntes clau que determinen com et sents en aquell moment. En funció de les seves respostes, Gible genera un cartell únic que representa el seu estat emocional.

El cercle és la forma central del sistema visual i es transforma en color, mida, rotació, quantitat i moviment per expressar allò invisible.

Més que una eina, Gible és un llenguatge que dona forma al que de vegades no sabem com dir, fent visibles les nostres emocions.

Irma Binoux
Escuela

KILLHER és una exposició interactiva que explora la relació entre el cinema de terror i els rols de gènere des d’un punt de vista femenista, convidant als visitants a qüestionar estereotips i la realitat de la indústria cinematogràfica actual.

Alguna vegada t’has parat a pensar en l’impacte social que té el contingut que consumim? Quines repercussions pot arribar a tenir la respresentació de la dona al cinema de terror? Aquestes són algunes de les preguntes que KILLHER posa sobre la taula, convidant a una reflexió entre clixés, sang i gènere.

Mitjançant el disseny s’exposen dades amb infografies que barregen el digital amb el físic, aportant una nova dimesió a aquestes xifres per a anar més enllà dels números i impactar al visitant. L’enfocament multimèdia de l’exposició proposa un recorregut de peces interactives, experiències sensorials i col·laboratives dissenyades exclusivament per a l’ocasió.

Jaime Arjona
Escuela

Aquest projecte tracta del disseny d’una peça editorial d’estètica caòtica dirigida a pacients amb TOC. Està inspirada en els manuals d’ús i ha estat impulsada per l’estudi de disseny Caos. Primerament, s’ha escrit un llibre anomenat Ansietat, ves-te a la merda*, un projecte editorial i gràfic que neix de la meva experiència personal amb la salut mental i, sobretot, amb l’ansietat.

Tot l’univers gràfic gira entorn del concepte de caos, que és també el nom de la marca que llança el projecte. El disseny implementat no és només estètic sinó també funcional, i incorpora ratlles, lletres de diferents mides, taques de boli i una composició desordenada que genera un efecte catàrtic en la ment del lector. Aquest efecte ocorre quan uns gràfics determinats expressen una emoció i la persona que els visualitza aconsegueix regular les seves emocions per mitjà de l’empatia i l’homeòstasi emocional.

S’han desenvolupat peces que acompanyen la peça editorial, com ara cartells promocionals del llibre i un esdeveniment en què assistiran professionals de la salut mental per resoldre els dubtes que puguin sorgir sobre els problemes d’ansietat. D’altra banda, s’han dissenyat uns punts de llibre que segueixen el fil gràfic del llibre.

Jaime Rose de Candole
Escuela

What the Trees Told Me és un experiment de vuit setmanes que explora la relació entre el benestar humà i la salut ambiental. El projecte planteja la pregunta: el benestar emocional i fisiològic reflecteix la salut de l’entorn en què ens endinsem?

La dissenyadora va dur a terme una rutina autoguiada en dos contextos contrastats: quatre setmanes desconnectada en un bosc remot, seguides de quatre setmanes en un centre urbà. Les activitats diàries basades en la natura (com caminar descalça, el forest bathing i la teràpia hortícola) es van repetir en tots dos escenaris. Cada activitat va ser escollida pel seu impacte documentat en la salut humana, formant l’estructura per a una recollida de dades consistent.

The Forest of Fabric visualitza les fluctuacions tant de les dades biomètriques com de les ambientals. En lloc de presentar-les de manera estàtica, la instal·lació convida a recórrer-les; a sentir el ritme, la variació i la repetició de l’experiment.

Jaume Álvarez + Iris Garcia
Escuela

La seva APP és un simulador de missions espacials dissenyat perquè qualsevol persona pugui experimentar què suposa viatjar i treballar a l’espai. Combina ciència, estratègia i aventura per oferir una experiència interactiva i educativa, permetent sentir-se com un autèntic astronauta o planificador de missions.

Judit Pulido
Escuela

Dèries i Deliris és un projecte editorial que explora la fascinació i l’obsessió en l’art i el disseny. El primer número gira entorn dels punts i els cercles: formes aparentment simples, però carregades de significat.
Des dels orígens rituals fins a les exploracions digitals, viatgem per la seva història, rastregem artistes que n’han fet bandera i ens preguntem per què aquesta mínima unitat ens atrapa tant.

Un punt és l’inici i el final. El gest més essencial, la llavor de tota forma. Però també pot ser un univers sencer: ple de possibilitats, de significats i de tensions visuals. En el seu silenci aparent, el punt crida, marca una pausa, impacta.

Dèries i Deliris, perquè tots compartim aquest impuls que ens empeny a crear, a buscar, a anar més enllà.

Lisa Ulrich
Escuela

Arko és una tipografia geomètrica sans-serif nascuda de la coexistència entre la humanitat i la tecnologia. Inspirada pel desapercebut però exponencial avanç de la Intel·ligència Artificial, planteja una crítica a la creixent i preocupant fusió entre l’ésser humà i el robot.

Aquesta dualitat es reflecteix en el disseny d’Arko: les seves corbes evoquen humanitat i emoció, mentre que els seus vèrtexs imposen una lògica i racionalitat pròpies d’una màquina.

Humana i artificial alhora, Arko es presenta com una declaració ferma sobre la societat actual. Està dissenyada per a aquells que reconeixen la importància de l’evolució de la IA, obrint la porta al debat i, potser, al canvi.

Ideal per a projectes digitals, Arko transita la prima línia entre la suavitat humana i la precisió robòtica.

Lorenzo Nani
Escuela

MyShelf és una plataforma en línia que proporciona el llenç per crear espais digitals únics plens d’objectes autèntics.
Els usuaris dissenyen la seva empremta digital creant prestatgeries personalitzades que combinen elements físics i contingut digital.
La plataforma ofereix un àmbit personal per organitzar artefactes genuïns i permet explorar les col·leccions autèntiques d’altres usuaris.

Marta Florido
Escuela

El sabó és un element efímer que combina funció, tacte i aroma. És bonic pensar que un objecte tan essencial per a la nostra higiene i salut també pot oferir-nos calma i benestar a través dels seus aromes, i tenir fins i tot un valor decoratiu que transforma el que és quotidià en tota una experiència.

És per això que he decidit centrar el meu Treball Final de Grau entorn del sabó i explorar quin impacte té dins del món del packaging. El projecte parteix de la voluntat d’explorar com el disseny pot revalorar aquest objecte efímer, cuidant tant la seva forma com la manera en què es presenta i es comunica. M’interessa analitzar com es poden generar experiències a través del seu embolcall i com el disseny pot contribuir a fer-lo més sostenible, alhora que atractiu i funcional.

Partint del sabó sòlid com a base —una alternativa més sostenible en comparació amb el sabó líquid, que requereix molta més aigua en la seva producció i sol anar embalat en plàstic— m’he centrat a conèixer els seus orígens i a detectar si la seva usabilitat pot presentar inconvenients. Aquest procés m’ha permès entendre millor el context i les necessitats reals que envolten aquest objecte, i ha estat clau per fonamentar les decisions de disseny que he anat prenent al llarg del projecte.

La problemàtica que abordo en aquest treball és la de proposar un nou format de sabó sòlid que resolgui els desavantatges de les pastilles tradicionals, així com trobar una manera de dispensar-lo que sigui sostenible, fàcil d’utilitzar i que promogui hàbits més responsables.

El repte ha estat trobar un equilibri entre funcionalitat, estètica i consciència ecològica, entenent el disseny no només com una solució formal, sinó com una eina de comunicació i de transformació.

Martina Morató Planell
Escuela

CanTothom és una aplicació dissenyada per afavorir la integració cultural, social i laboral de les persones immigrants a Catalunya. El seu objectiu és crear ponts entre les comunitats immigrades i autòctones, fomentant la connexió i la col·laboració mútua a través d’un disseny accessible i centrat en la cultura cooperativa. L’app centralitza informació essencial i eines pràctiques per facilitar l’aterratge i el progrés de les persones nouvingudes, així com activitats comunitàries i multiculturals que promouen l’intercanvi i la convivència. El seu sistema visual, modular i adaptable, ofereix una experiència clara, inclusiva i atractiva per a tot tipus d’usuaris, representant la diversitat cultural com a valor central del projecte.

Pol Bosacoma Puig
Escuela

El sistema econòmic lineal d’un sol ús, impulsat pel capitalisme, provoca greus impactes ambientals i una pèrdua massiva de recursos. Aquest projecte se centra en els residus generats per la indústria automobilística, una de les més contaminants del món, i en el seu paper en l’acceleració del canvi climàtic.

L’objectiu principal és explorar el potencial creatiu del reciclatge i la reutilització d’aquests residus en projectes de disseny. La intenció és inspirar i proporcionar eines a dissenyadors, creatius i formadors compromesos amb el medi ambient perquè incorporin aquests materials en la seva metodologia de treball.

El resultat és un projecte editorial en format manual amb una estètica industrial directament vinculada al sector automobilístic. Aquest recull i inclou informació sobre els diferents materials i components d’un vehicle, així com la materialització de quatre projectes representatius de les especialitats del disseny —gràfic, moda, interiors i producte— per tal d’exemplificar les possibilitats de reutilització dels residus automotrius. A més, el mateix manual esdevé part del projecte gràfic, ja que es confecciona amb materials reciclats procedents de la mateixa indústria, i que són fruit de l’experimentació.

Els materials es poden observar tant a la coberta com a la contracoberta de l’arxivador, en els que s’han reciclat residus plàstics procedents de vehicles al final de la seva vida útil, utilitzant-los com a càrrega en una base de resina epoxi. El llom, per la seva banda, també ha estat elaborat amb cuir sintètic recuperat d’un seient de cotxe aportant estabilitat i coherència al conjunt.

A l’interior de l’arxivador s’han integrat diversos elements elaborats a partir de residus de l’automoció. Per exemple, s’ha fet servir oli de motor usat com a tinta de serigrafia per imprimir les portadetes dels diferents apartats. A més, s’ha aplicat la tècnica d’estampació en relleu per capturar i reproduir les textures pròpies d’aquests materials residuals, aportant un valor visual i tangible al projecte.

L’arxivador es presenta en A4 horitzontal. S’ha aplicat dues tècniques d’impressió tradicionals, serigrafia a la portada i linografia a la contraportada. El cos del manual combina fulls de paper reciclat amb paper vegetal i inclou insercions de paper Verdegris. Seguint criteris de producció sostenibles, també s’ha optat per una impressió eficient, minimitzant l’ús de tinta evitant recursos innecessaris. A més, s’ha dissenyat una retícula sense marques de tall ni sangs per reduir minves i optimitzar el rendiment del material durant el procés de producció.

Roger Llauradó
Escuela

Aquest projecte sorgeix d’un vincle personal i creatiu amb l’artista noruega Vilde Von Krogh i es materialitza en dues plataformes paral·leles però complementàries: un llibre de caràcter íntim i poètic, i una plataforma digital editorial amb projecció internacional. Ambdues parts s’articulen al voltant de la pràctica artística de Von Krogh i tenen com a objectiu estructurar, preservar i difondre el seu imaginari visual i conceptual.

El llibre, concebut com una peça editorial publicable amb dues versions de portada, és el resultat d’una recerca i documentació desenvolupada durant una estada a l’estudi de l’artista a Oslo. A partir d’escaneigs, entrevistes, àudios, fotografies i una acció performativa, es construeix un relat que explora els eixos fonamentals de la seva obra: l’objecte com a matèria primera, l’abjecte com a motor creatiu i el subjecte com a entitat performativa i col·lectiva. El llibre no només recull la seva obra, sinó que també proposa una lectura transversal i fragmentada de la seva trajectòria artística, on espectadors i col·laboradors hi prenen part activa i on es rebel·len sinergies artístiques entre Oslo i el Bruc de Montserrat.

Els conceptes de tridimensionalitat, caos i diacronia han estat clau en el desenvolupament formal i conceptual del llibre. La tridimensionalitat es reflecteix en l’ús de papers especials com el vegetal i el sulfuritzat, així com en un desplegable a la portada que anticipa la complexitat espacial de la seva obra. El caos es tradueix en un disseny dinàmic i imprevisible que trenca amb les convencions de jerarquia i simetria. La diacronia, per la seva banda, connecta passat i present, mostrant una visió fragmentada i no lineal de com l’artista retorna constantment als mateixos símbols, materials i gestos.

La segona part del projecte és una plataforma digital com a proposta de renovació de l’actual espai web. Tot i no estar presentada completament, ha estat conceptualitzada com un espai editorial viu, un arxiu flexible. A diferència del llibre —més íntim i contemplatiu—, aquesta plataforma digital editorial busca donar visibilitat a l’obra de Von Krogh davant d’un públic més ampli, facilitant-ne la circulació internacional i generant una estructura clara per a futures col·laboracions, residències i exposicions. Més enllà de catalogar i mostrar l’obra de l’artista, l’enfocament editorial posa èmfasi en el copy i en una experiència interactiva que transmet el caràcter juganer i alegre de l’artista.

Sehila Soriano Ortega
Escuela

Herencia en Blanco és un projecte d’investigació a través del disseny que planteja una reflexió crítica sobre el model de família patriarcal i la seva influència en la construcció de la identitat.

Aquesta reflexió parteix d’un text autobiogràfic, des del qual s’identifica una sensació d’insuficiència com a resultat de la pressió familiar i cultural imposada per estructures patriarcals. Al seu torn, el text autobiogràfic dona lloc a l’assaig teòric Herència en Blanc. Reconstrucció de la dona mitjançant la ruptura amb la família patriarcal, que qüestiona els patrons heretats en les relacions familiars i analitza com la família, tot i ser la cèl·lula bàsica de la societat, pot esdevenir una estructura disfuncional que limita el desenvolupament personal.

Tanmateix, l’objectiu del projecte no és resoldre aquesta qüestió, sinó visibilitzar-la i generar noves preguntes sobre el sistema familiar hegemònic. Per fer-ho, es va dur a terme una investigació que inclou entrevistes, com la realitzada a la terapeuta gestàltica Raquel Ruiz, i un qüestionari anònim que va obtenir 151 respostes. Aquestes dades evidencien que, tot i que el model de família nuclear és percebut com a satisfactori, continua condicionant l’autoestima i la presa de decisions de les persones.

Sorgeix aleshores l’analogia entre cèl·lula i família; ambdues com a estructures que neixen, compleixen una funció i es regeneren. És en aquestes tres fases on neixen els tres eixos narratius del projecte: el nucli, la desvinculació i la regeneració.

A través de metodologies participatives com jocs col·laboratius, recopilació de testimonis anònims, observació de cicles naturals i una col·laboració amb una altra estudiant, es genera el contingut del projecte. Es tracta, per tant, d’un procés col·lectiu que evidencia la possibilitat d’una xarxa alternativa a la família.

El resultat es materialitza en una instal·lació física: una estructura de fusta que representa la família. Aquesta es divideix en tres capítols visuals que corresponen a les tres fases de vida d’una cèl·lula (seguint amb l’analogia anterior).

El primer reflexiona sobre la rigidesa familiar a través d’un arbre genealògic reinterpretat com a sistema limitant. El segon expressa la desvinculació i l’herència emocional mitjançant una composició gràfica que contrasta pèrdua i creixement. El tercer planteja la reconstrucció de vincles més lliures a través d’una escala visual que representa la transició cap a una identitat personal renovada.

A més, es van dissenyar materials complementaris com un catàleg enquadernat a mà, un flyer informatiu i un perfil d’Instagram (@herencia.en.blanco) que amplia el projecte a un entorn digital, incloent-hi descripcions, música i un vídeo promocional.

El projecte és un espai que utilitza el disseny com a eina per explorar narratives íntimes, socials i polítiques, creant un lloc de reflexió crítica entorn dels vincles afectius i la possibilitat de reconstruir el concepte de família des d’un lloc més lliure i conscient, partint del no-res, tenint una herència en blanc.

Yishi Yu Ye
Escuela

Tributs en flames és un projecte editorial i artístic que celebra la connexió amb els difunts, inspirat en el ritual funerari xinès del shāozhǐ (烧纸) o Festival Fantasma, que consisteix en la crema d’objectes de paper com a ofrena simbòlica per a l’altre món. Lluny d’una visió tràgica o comercial de la mort, aquest projecte busca recuperar el gest ritual com un acte de cura, memòria i resistència. Davant del buidatge simbòlic provocat pel capitalisme —on tant els llibres com les ofrenes rituals es converteixen en productes descontextualitzats i de consum ràpid—, Tributs en flames proposa una peça editorial que no només informa, sinó que dona eines per actuar, per fer, per encendre. És un llibre que es llegeix, es retalla, es transforma i es crema.

Avui dia, aquests objectes funeraris de paper es venen a preus excessius en plataformes com Amazon, oferts per persones alienes al ritual. Es perd el context, es perd el gest. El mateix passa amb els llibres: es compren amb un clic, sense tocar-los ni pensar-los. Com diu Byung-Chul Han: “El consum destrueix allò simbòlic. En lloc del gest, allò immediat.” El meu projecte vol recuperar aquest gest que el consum esborra.

A través de la pregunta —què enviaries a algú que ja no hi és?— el projecte planteja també una crítica urgent: per què aquests objectes, que abans eren senzills i afectius, s’han tornat cars i buits de sentit? Com adverteix Baudrillard, vivim en un sistema on les còpies valen més que l’original, i els gestos es buiden de significat. Allò que abans era un acte de cura es converteix en mercaderia. Tributs en flames proposa una altra cosa: una editorial que es toca, s’habita, es transforma. Un llibre que conté plantilles d’objectes rituals a punt per retallar, muntar i cremar. Un ritual fet de paper.

Com recorda Halbwachs, la memòria no és només individual, sinó col·lectiva. I els objectes no només ajuden a recordar: de vegades, són el record mateix. Blake ho resumeix amb claredat: la espiritualitat no es compra, es fabrica. I Borges va escriure: “Els objectes ens sobreviuen, absorbeixen les nostres memòries i romanen quan ja no hi som.” Jo hi afegiria: de vegades, aquesta memòria necessita paper, foc i una flama encesa.

Aquest llibre és això: una invitació a recordar. A dissenyar el teu propi ritual. A pensar la mort com un vincle que continua.