Alba Trueba
Escuela

Vivim en una societat on no es rep educació sexual integral de qualitat, d’altra banda, la influència del pensament judeocristià, lligat de creences errònies i mites, han fomentat a l’hora de generar un tabú envers la sexualitat i tot el que l’envolta. És per aquesta raó, que els adolescents senten vergonya i inseguretat a l’hora de tractar amb temàtiques sexuals, desconeixen conceptes bàsics i això provoca problemes a l’hora de relacionar-se de manera sexo-afectiva.

Donada aquesta problemàtica, es planteja el kit Sexualidad, es un placer conocerte per tal d’erradicar el tabú de la sexualitat i que els adolescents se sentin segurs i còmodes de viure la seva sexualitat.

El kit es presenta envoltat per una faixa de paper que representa la problemàtica esmentada anteriorment, d’aquesta manera, l’usuari és partícip de l’erradicació del tabú a través d’un gest metafòric.

El kit consta de tres suports gràfics. En primer lloc, la guia, amb la finalitat d’informar els usuaris sobre temàtiques sexuals lliures d’estereotips, falses creences i mites. En segon lloc, el lot de preservatius Habemus protección amb la finalitat d’informar els usuaris de manera instructiva com han de fer ús dels preservatius i, per tant, promoure la salut sexual prevenint malalties o embarassosno desitjats.

Finalment, el kit consta d’un calendari convencional amb la peculiaritat d’incloure un bloc de notes adhesives on es representa de manera il·lustrada informació sexual. La seva funció es basa en el fet que l’usuari ha d’anar estripant una d’aquestes cada setmana per tal d’introduir la sexualitat en el seu dia a dia i compartir coneixements amb el seu entorn.

La identitat gràfica es basa en el concepte de conèixer la sexualitat, de descobrir-la.

Per aquesta raó s’utilitza la frase: Sexualidad, es un placer conocerte, utilitzant una frase recurrent que s’aplica quan es coneix a algú i, d’altra banda, fent el doble sentit amb el plaer, ja que és un tema relacionat amb les pràctiques sexuals i també per conscienciar que educar-se sexualment ofereix beneficis.

Gràficament, tots els suports presenten il·lustracions amb una gamma cromàtica llampant i contrastada per tal de donar visibilitat i fer més comprensible la informació apropant-se als adolescents. D’altra banda, es fa ús de la tipografia generant frases i paraules amb un to còmic aplicant l’argot que utilitzen els adolescents per a generar un espai còmode i d’iguals.

Aleix Lluch Molina
Escuela

El projecte busca abordar dos aspectes principals. En primer lloc, critica la manca d’accions de la societat i els governants actuals en relació al canvi climàtic, destacant la inoperància i la necessitat d’adoptar mesures urgents per fer front a aquesta crisi global.

En segon lloc, el projecte explora com podria ser una identitat gràfica d’un govern en el futur, específicament a l’any 2232, amb l’ajuda de la IA es crea una direcció artística per reflectir aquest món. També es crea una família tipografia que reflecteix diferents zones del planeta i que busca ser la clau per a la identitat d’aquest govern, una identitat gràfica basada en la teoria Gaia i la IA.

Gaia és un sistema polític de Govern creat a partir d’una intel·ligència artificial que treballa en base a la divisió política de 4 àrees determinades amb els seus respectius Ministeris.

Com qualsevol sistema polític, Gaia necessita dotar d’identitat el seu esperit i, per això, he decidit treballar des d’una tipografia que serà la peça principal en la qual la identitat gràfica es recolzarà per construir-se.

Alma Mariscal Carulla
Escuela

La crisi del tacte i l’amor digital és un projecte que explora les complexes interaccions de les relacions romàntiques en la generació Z. Compost per quatre peces editorials interconnectades: Cibersexe, Maneres de dir t’estimo, Sensualitat i  Hiperconexió.

El projecte se centra en com la tecnologia ha influït en el nostre llenguatge i comportament emocional, modificant la noció d’intimitat, produint una falta de contacte físic. Aquesta generació viu en un món hiperconectat, on les interaccions socials s’han virtualitzat i la comunicació es basa en missatges de text, selfies i emojis. Mentre la proximitat física i el contacte tàctil es veuen desplaçats per les pantalles.

La crisi del tacte i l’amor digital es divideix en quatre llibres, cadascun d’ells s’enfoca en un tema diferent.
Materialitzant-se en diversos tamanys, mantenint un fil conductor comú. El suport editorial permet plasmar en físic
el llenguatge virtual, a través d’una experiència sensorial i tàctil. Cadascuna de les peces aborda la seva temàtica a
partir de diferents parelles, la qual cosa afegeix diversitat i mostra com l’amor es manifesta en diversos contextos i orientacions sexuals. S’utilitza la fotografia com mitjà principal, incorporant elements propis de la comunicació digital. A més de la incorporació tipogràfica, contribuint en la creació d’una narrativa coherent.

“Cibersexe” explora la comunicació sexual o eròtica en les relacions romàntiques, mostrant el llenguatge digital que s’usa en el sexe a distància. Aquest llibre en format mòbil fusiona imatges tipus selfie amb missatges eròtics. “Maneres de dir t’estimo” és un diccionari visual d’expressions digitals, a través de missatges, emojis, stickers i fotografies. Desxifrant els codis de la generació Z. “Sensualitat” s’endinsa en les situacions íntimes viscudes a distància, desafiant les barreres físiques. Explorant com les emocions i els cossos s’entrellacen entre les pàgines a través de les connexions digitals. I, finalment, “Hiperconexió” se submergeix en la crítica de la disponibilitat constant, qüestionant els límits de la permanent presència digital en les nostres vides amoroses. Capturats mitjançant l’aplicació FaceTime mostrant moments íntims del dia a dia d’una parella.

Per tant, el projecte pretén qüestionar la sobreexposició virtual en la comunicació íntima de les parelles a través de l’exploració del llenguatge digital i els seus comportaments associats. Convida als lectors a reflexionar sobre les seves pròpies experiències i trobar un equilibri entre la virtualitat i la connexió humana.

Andreu Gelabert
Escuela

Actualment, moltes empreses i entitats estan utilitzant algoritmes complexos per anticipar actituds i comportaments dels usuaris a partir de les seves dades. Aquest fet repercuteix directament en la manera de pensar, actuar i consumir de les persones, provocant conseqüències ja palpables en la societat com: desinformació, polarització, pèrdua de privacitat i pèrdua de la identitat individual.

Com a usuaris consumidors de plataformes digitals, no solem parar atenció als termes i condicions a l’hora d’usar-les, ja que aquesta informació sovint es presenta de manera complexa, poc intuïtiva i poc atractiva. Per ajudar els usuaris a comprendre i gestionar la informació personal cedida a través d’aquests serveis, es crea l’app Panoptik. L’aplicació genera diferents sistemes infogràfics interactius basats en codi JavaScript capaços de simplificar la informació del trànsit de dades dels usuaris.

Aquestes infografies ofereixen una visió global i ràpida de com interactuen les dades amb les diferents aplicacions instal·lades al telèfon per poder ajustar-ne l’experiència en funció dels interessos personals.
En resum, l’aplicació posa en valor el dret a decidir quina informació cedim i de quina manera ho fem per tal de posar la tecnologia de dades al servei de les persones en lloc de les persones al servei de la tecnologia.

Paral·lelament, es desplega una campanya de comunicació a peu de carrer amb el propòsit principal de fomentar l’ús conscient de les noves tecnologies i promocionar l’aplicació. La campanya comprèn suports analògics, digitals i digitals interactius.

Àngels Villegas
Escuela

L’artesania ha entrat en una crisi que amenaça amb la desaparició de les tècniques tradicionals que formen part de la nostra història i el nostre patrimoni cultural.

Alguns dels factors que fomenten la seva progressiva pèrdua són la poca visibilitat o importància que la societat li atribueix, però sens dubte, el factor més important, i amb el qual se centra aquest projecte, és la bretxa generacional que dificulta la transmissió d’aquests coneixements a la gent jove.

“Puntada i Creuada” vol adaptar una tècnica tradicional al context actual, en aquest cas, el punt de creu, la tècnica de brodat que la meva àvia m’ha transmès d’ençà que jo era petita, amb l’objectiu de revalorar-la i trobar un punt en comú entre generacions.

Per tant, es busca preservar el punt de creu a través de la tipografia, desenvolupant una lletra digital reticular basada en les seves puntades. La lletra pot adaptar-se per poder brodar-la físicament alhora que permet crear patrons únics, incitant als receptors i receptores a iniciar-se en la tècnica.

Així neix “Puntada” com el vessant més moderna de la tècnica amb els seus contrastos entre gruixos, i la seva germana, “Creuada”, la qual engloba la tradició pròpia del punt de creu amb els seus caràcters amb serif i la seva ornamentació.

Ambdues tipografies es converteixen en creadores de comunitat entre generacions, amb una sèrie de sis targetes per poder iniciar-se a la tècnica fomentant el diàleg intergeneracional, i un producte gràfic que recull, per una banda, el procés de creació, i per l’altre, tots els patrons i combinacions emprades per poder passar-les a la tela.

Anna Labat Bagué
Escuela

NATUS és una empresa  fruitera localitzada a Fraga, la Franja entre Catalunya i Aragó. Des de fa més de 50 anys cultiva i distribueix fruita fresca d’estiu. Una empresa familiar, però amb vocació internacional que aposta en tot moment per una gran qualitat i l’excel·lència en el seu producte.

Aquest any, el Ministeri de Transició Ecològica ha aprovat el Reial decret d’Envasos i Residus que impedeix vendre fruita fresca d’1,5 kg amb un embalatge fet de plàstic.

Per això, es proposa un re-disseny en el sistema de packaging, una nova identitat gràfica i un canvi en els seus valors i posicionament. A través d’una campanya als punts de venda, es vol incentivar al comprador a un consum més saludable, de proximitat i de temporada.

Anna Ortiz & Ruth Llaó
Escuela

Aquest 2023 la marca Campus Blanc! es transforma en Brut!

Com en cada edició al voltant de 20 ponents de les Escoles i Universitats de disseny, tenen la oportunitat de presentar el seu TFG o Treball de Final de Màster davant d’un jurat per tal de mostrar el seu talent.
Així també poden optar a tenir la oportunitat de ser un dels tres afortunats que faran conferències en el festival Blanc! junt amb els estudis més importants per començar a fer-se un forat en el gremi.
D’aquesta manera es dóna visibilitat al talent jove i a la próxima generació de dissenyadors.
Els projectes parlen d’ells i les seves inquietuds però sobretot són treballs innovadors.
Aquest esdeveniment dura un dia (un parell de setmanes abans del festival) i té lloc al Disseny Hub Barcelona.

Brut es l’antítesi de Blanc! És fruit del caos del propi procés creatiu. Brut! són els moments frustrants, de bloquejos i d’atacs de “bogeria” que tenim durant el procés creatiu.
Quan comencem a sentir-nos desesperats davant del nostre full en blanc.
El procés creatiu és part del treball del dissenyador i la realitat és que està ple de moments de desordre, frustració, ganes de procrastinar, ràbia i fins i tot alguns patim del síndrome de l’impostor.

Intenta fer sentir a la próxima generació de dissenyadors identificats i sobretot, fer veure que el procés creatiu no sempre és un camí de roses.
També ens convida a prendre les coses negatives amb humor i a valorar les nostres eines diàries que ens fan la feina més fàcil gràcies a la era digital.
Així neix aquest any en forma de píxels i envoltat d’humor un nova identitat.

Carlos Álvarez Jiménez
Escuela

La interpretació gràfica de la identitat: més enllà de la matèria.

“Ultra Materiam” és un projecte experimental que busca generar un nou llenguatge visual basat en el llegat filosòfic de la missió Voyager (1997), la qual va enviar un disc codificat amb la identitat de la humanitat als confins de l’univers. A partir d’aquest llegat, es planteja com podem comprimir la identitat d’una persona i de quina manera es podenz isualitzar dades complexes i abstractes de la identitat, relacionades amb la complexitat de l’ésser humà.

El projecte no sols indaga en l’experimentació gràfica, sinó que també formula noves preguntes sobre nosaltres, els éssers humans. A través de la comparació de sis teories relacionades amb l’antropologia humana, es formula un nou model des del qual observar la identitat. Aquest model està format per tres dimensions principals: la personalitat, la moralitat i la fisiologia. Durant tot el procés de recerca, s’indaga en profunditat en cadascuna d’aquestes dimensions, donant com a resultat un sistema visual capaç de codificar aquests mateixos paràmetres.

Posteriorment, aquest model s’aplica en tres persones, presentant finalment, tres plaques que representen la seva complexitat com a ésser humà. Les diverses capes utilitzen diferents tintes intel·ligents que reaccionen a llum solar i a la temperatura corporal. Les dades fisiològiques (Capa Fisiològica) desapareixen en entrar en contacte amb la nostra calor, donant a entendre que el cos és només un mer recipient que desapareix amb el pas del temps. En canvi, les dades personals i morals (Capa de la Personalitat i Capa de la Moralitat) són elements que no podem veure a simple vista i, per això, es revelen quan la placa és exposada a la llum solar.

En conclusió, “Ultra Materiam” pretén establir noves possibilitats en l’àmbit de la representació gràfica de la psicologia humana. Proposa un nou llenguatge visual que fomenta l’exploració de la nostra pròpia identitat.

Diego Fernández
Escuela

Auversial és una plataforma web immersiva que fusiona l’art audiovisual, la creativitat digital i l’exploració interactiva. Un lloc on artistes i creadors digitals convergeixen, i on amants de l’art audiovisual poden submergir-se en experiències úniques.

En un context en el qual el consum de continguts digitals tendeix a ser cada vegada més vague i superficial, Auversial es distingeix per desafiar els paradigmes del disseny web tradicional i proposar una nova manera de concebre contingut en internet. Per a això, la plataforma fa ús d’un innovador model de navegació immersiu que ens permet aventurar-nos i explorar continguts a través d’un univers virtual de galeries d’art interactives.

Auversial combina les característiques de les webs audiovisuals amb la navegació dinàmica dels videojocs i el món XR (Realitat Estesa), donant com a resultat tota una nova experiència en Internet. La plataforma ofereix simulacions de realitat virtual, pàgines immersives amb so ambienti combinat amb imatges i vídeo, exposicions de fotografies i NFT’s, i obres en tres dimensions que cobren vida a través d’espais dinàmics i envolupants.

Garazi Conde Orube
Escuela

Què és la mort? No hi ha societat, territori, cultura o època que no s’hagi fet aquesta pregunta. La mort implica misteri, tristesa, temps… Però també absurd, festa o indiferència total. Aquest llibre pretén explorar visualment les arestes d’aquest concepte que tots tenim present, encara que ningú el coneix realment. Més que respostes, aquest llibre pretén realitzar preguntes. Preguntes que ens intenten acostar a la mort com el que és: una desconeguda.

Exitus és un llibre experimental que explora la visió íntima de l’autora sobre el concepte de la mort. Per a això, l’autora es
fa una sèrie de preguntes sobre la mort, que intenta explorar i respondre mitjançant el pensament visual i el disseny gràfic.

El llibre es divideix en 9 capítols, que corresponen a 9 preguntes que es fa l’autora sobre el tema, que van des dels més personals, relacionats amb la mort d’alguns èssers estimats, fins a la mort dels de l’anomenat club dels 27, passant pel suïcidi o la mort a la carretera. Les preguntes exerceixen de fil narrador del conjunt del llibre, mentre cada capítol constitueix una història pròpia, amb els seus recursos, tècniques, tipus d’imatge, ritme i composició.

I és que l’esquema pregunta-resposta no ha estat únicament una manera d’organitzar la peça, sinó que ha anat més enllà i ha estat la metodologia de recerca de l’autora per escriure el llibre, que s’ha anat formulant preguntes sistemàticament, per explorar-les mitjançant el llenguatge visual i les eines de disseny a la recerca d’una resposta.
En aquesta metodologia, el disseny no és només una eina d’organització i comunicació del contingut, sinó que ho és també en la pròpia recerca: el disseny es converteix per a l’autora en una manera de pensar i reflexionar.

Exitus és un llibre escrit i pensat en basc, idioma matern de l’autora, encara que consta d’un apartat d’annexos on es recullen les traduccions dels escrits al castellà. Les imatges utilitzades són una mescla de fotografies, art i documents ja existents, barrejats amb d’altres de generació pròpia, igual que la part textual, que ho componen tant textos propis com cites d’autors, cançons i, fins i tot, la transcripció d’una conversa real.

En quant al format, es tracta d’un llibre petit i gruixut, com una bíblia o un diccionari: una visió petita d’un concepte enorme. El llibre està enquadernat cosit en tapa dura, té una coberta de paper no estucat on s’hi llegeix la definició de la mort del diccionari en basc en la portada, i el títol del llibre “Exitus” en el llom arrodonit, imprès en vernís UVI. Ho rematen uns cantons tintats en negre, que emfatitzen el binomi de color blanc/negre que vertebra tot el projecte.

Exitus no és més que el viatge personal de l’autora cap a la normalització de la mort, un concepte que li genera autèntica por i que pretén normalitzar mitjançant aquest llibre, que al seu torn pot servir a d’altres persones amb mateix propòsit. Com ja adverteix des del principi: “Aquestes són les meves preguntes. Pot ser que tu t’en facis d’altres.
Però aquestes són les meves”. I és que és en aquest punt de vista tan personal, en aquesta intimitat on resideix la universalitat d’aquesta obra, que fa que el lector empatitzi, reflexioni, s’emocioni i el més important: es faci les seves pròpies preguntes.

Irene Núñez González
Escuela

I si fos cert que les plantes es comuniquen telepàticament? Fa gairebé 60 anys el nord-americà Cleve Backster, expert en l’ús del polígraf als interrogatoris de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA), va descobrir per error que les plantes eren capaces de percebre certs estímuls relacio nats amb el dolor, els sons i fins i tot una certa forma de telepatia. Acceptant aquesta possibilitat com a premissa es podria establir un context entre allò científic i allò purament illusori per desenvolupar un sistema tipogràfic que d’alguna manera respongui a aquestes qualitats sensibles que els experiments del senyor Backster van il·luminar en relació a la comunicació entre plantes.

Tot i tractar-se d’un tòpic repetit fins a la sacietat, l’expressió “la natura mai no deixa de sorprendre’ns”, és un fet evident. La seva complexitat i idiosincràsia continua sent motiu d’interès i debat, així com objecte d’inspiració per a  tots els àmbits de treball, des de la música a l’enginyeria, des de l’arquitectura al disseny.

Penso que un bon disseny té alguna d’aquestes dues qualitats: o bé se cenyeix a la perfecció a una necessitat clara, o bé explica una història. En el meu cas m’agradaria que aquest projecte respongués a aquestes dues qualitats, però sobretot a la segona: explicar una història. La història que succeeix a la natura sense que en siguem conscients: el diàleg constant i ininterromput que mantenen les plantes.
Dissenyar un sistema tipogràfic és l’excusa i la història que vull explicar, el vehicle que la dirigeix.

El principal repte de disseny és trobar la narrativa visual capaç de transmetre una sèrie de conceptes que, encara que no estiguin intrínsecament relacionats, puguin ser susceptibles d’establir vincles visuals i expressius amb la manera com es comuniquen les plantes.

Establir els paràmetres per representar aspectes abstractes i complexos referents al món vegetal mitjançant elements gràfics propis que evoquin directament el seu mónexpressiu.
D’això tracta BLOOM, d’elaborar un sistema tipogràfic que ens apropi al món extraordinari de les plantes.

Laia Mas
Escuela

Hi ha certa bellesa en la quotidianitat, buscar una moneda de cinc cèntims dins el moneder, l’olor de barbacoa d’un diumenge, la tele de fons a casa de la iaia o picar el timbre del tercer segona.
Sense posar-hi massa atenció, la rutina diu molt de nosaltres. Les nostres pors, les inquietuds, les manies i els somnis que guardem.

A partir d’aquesta inquietud sorgeix Tercer2a, un projecte que crea un espai obert a qualsevol convidat amb ganes d’aprofundir en allò que li remou o simplement està interessat.
Inspirat en les converses del bar on parlem dels pensaments del món que ens envolta i l’estil de vida que portem. És la mare d’un pòdcast i una revista d’actualitat en català, creada a Barcelona. Es publica mensualment, organitzat en diversos capítols en funció de la matèria.

Una plataforma d’actualitat d’estar per casa. On el disseny gràfic li dona veu i personalitat a través d’un llenguatge proper i senzill per tal de connectar amb els seguidors de manera natural i espontània.

El primer capítol de Tercer2a serveix per introduir el projecte i per presentar el primer convidat que ens explica els seus pensaments sobre la tecnologia i les xarxes socials a través d’anècdotes personals.

Tercer2a és un contenidor no només un contingut, per tant, s’espera poder continuar amb el projecte, mes rere mes i tenir l’oportunitat de portar a diferents convidats.

Lluc Macias i Gispert
Escuela

Durant la darrera dècada les dades mostren un retrocés de la llengua catalana  entre la població que viu a Catalunya, especialment entre els infants i joves.

Aquest fet va lligat a tres fenòmens clars: la globalització, la digitalització i la falta de referents lingüístics. Això, a banda de fer disminuir el nombre de parlants, també ha derivat a una estandardització de la llengua catalana, on paraules i expressions patrimonials d’arreu del territori s’han anat perdent.

Aquesta campanya pretén recuperar i preservar el patrimoni lingüístic local, alhora que conscienciar sobre la pèrdua d’aquest.

S’ha planificat una campanya de comunicació gràfica que busca, a través d’elements gràfics, assolir aquests objectius i tornar a visibilitzar el lèxic que s’ha anat perdent generació rere generació.

La campanya consta de quatre intervencions i per a cada una s’ha dissenyat un material específic per a desenvolupar-la.

La primera es tracta d’intervencions a infraestructures i equipaments municipals com escoles o jutjats, i es realitza a través de murals ceràmics tipogràfics que contenen la nomenclatura patrimonial de l’espai on estan col·locats.

La segona tracta de punts de recuperació del patrimoni lingüístic local. Per aquesta intervenció s’ha dissenyat una pantalla enrotllable que serveix per a visibilitzar el punt informatiu i donar a conèixer quina tasca s’hi desenvolupa.

En tercer lloc, s’ha desenvolupat un corrector de patrimoni lingüístic, que permet als usuaris introduir una frase qualsevol amb la seva manera de parlar habitual i corregir les paraules que es diuen actualment per paraules del lèxic local. Aquesta
intervenció es desenvolupa a les pantalles publicitàries que es troben al carrer i a  les pàgines web locals.

Finalment, la quarta intervenció és la participativa. S’ha dissenyat un lot d’intervenció que conté adhesius i faixes amb paraules del patrimoni lingüístic de cada municipi. El lot conté també cinta de veta per a lligar les faixes, així com  unes instruccions, escrites i audiovisuals, per a desenvolupar correctament la  intervenció.

Manuel Oliva
Escuela

Aquest projecte es va iniciar amb l’afany d’explorar un nou sector, una mica menys comú, i descobrir les possibilitats que oferia. El món de l’esotèric sempre ha estat embolicat en una àrea de foscor, secretisme, incredulitat, però al mateix temps és una cosa que està molt arrelat en la majoria de les societats, tots ho coneixem d’una manera o una altra. Considero que, en certa manera, també som partícips d’aquest.

L’esotèric, el tarot, l’endevinació, les energies universals, l’astrologia, numerología i rituals, caminen en la vida entre la fe i el terrenal, l’empíric i el teòric, el real i la fal·làcia. Crec que és precisament aquesta dualitat la que manté aquest interès de la societat en aquest sector, que està arrelat en la nostra cultura encara que de manera pública mai s’ha arribat a acceptar del tot. Per a molts és una manera de vida, per a uns altres una mentida i per a una gran majoria una complaença privada.

Desitjava poder treballar sobre un llenguatge visual tan marcat, tractant de donar-li una nova perspectiva i acostant-lo cap als llenguatges visuals més contemporanis. Poder crear una marca més digital, que s’adapti a les pantalles i els suports actuals però que al mateix temps mantingués aquesta essència que caracteritza al món esotèric. Explorar una modernització d’aquest sector a través de la creació d’una marca que es comuniqués amb un llenguatge visual més actual.

Mister Místic neix de la personalització de l’esotèric, un tipus una mica boig que conta la vida segons ell la veu, i està en mans dels altres creure’s o no la seva història.
Sota aquesta premissa, el projecte de Mister Místic s’ha anat desenvolupant perseguint la línia clara d’estar contínuament entre dos mons. Gràficament persegueix el minimalisme, la senzillesa i la claredat, però sense poder escapar del clàssic, l’ornamentació i la simbologia il·lustrativa de l’univers esotèric. Aquesta mateixa idea es presenta després en el desenvolupament dels elements com el páckaging i l’aplicació mòbil, que busquen una unitat en el disseny, perseguint la senzillesa, però carregades de simbolisme.

El resultat final és una marca amb bastant cohesió, unitat i força. Personalment considero que és un compendi bastant encertat del que es perseguia, modernitzar el món gràfic de l’esotèric, barrejant aspectes del disseny modern amb els aspectes del disseny propis del sector. Una marca que pretén donar més que informació, que podria crear comunitat i arribar a convertir-se en un referent dins del sector. Aquesta marca podria desenvolupar-se en molts més aspectes, com a través de les xarxes socials, la creació d’un club amb revistes personalitzades, molts més productes com a veles i amulets. És una marca amb potencial d’expandir-se més.

Marta Borrell
Escuela

“Arxiu 2023: Les 8 cares” és un llegat; un recull de dades, correlacions i connexions entre la feminitat d’un subjecte i un objecte. La dona i la lluna.

Un quadern de bitàcola que viatja de Roma a Florència, de l’invisible al visible. El recorregut que aprèn a materialitzar l’abstracte. Atès que allò que no pot ser comprovat i justificat pels ulls, requereix eines per a ser evident. Una demostració tangible del lligam intangible entre la terra (dona) i el cel (lluna).

Roma, Itàlia. 15.10.22
«En mirar la lluna m’he adonat que som dependents.»

Granada, Espanya. 05.12.22
«El que ens uneix va més enllà de l’evident. Sols diré que quan estava en perill, m’he sentit sostinguda per ella. Però no només sosté. És molt més.

Imagina’t que estàs feliç, més aviat, eufòric. Sona una cançó, i el teu cos, emborratxat d’endorfina, sols contempla el ritme. I la balles. Fins i tot, la crides. Aaaah! És frenètic. Potser estàs cantant una lletra melancòlica, però t’és indiferent. No tens espai per a les preocupacions o consciència moral.

Ara imagina’t que estàs trist. Sona la mateixa cançó, però en aquest moment, sí, escoltes la lletra. L’entens, inclús et sorprèn no haver-te adonat del verdader missatge.

Suposo que això és la lluna per la dona, una acompanyant que es mimetitza i ofereix el matís necessari en cada ocasió. O si més no, cada ocasió permet apreciar una de les seves cares.»

Florència, Itàlia. 14.05.23
«No obstant, la correlació és més tangible del que sembla quan es tradueix a través de les matemàtiques. Ja ho diuen, si la intuïció poètica és correcte, l’evidència científica sorgirà més endavant.»

Marta Portet
Escuela

L’espai de gestió emocional per a joves adults amb càncer

Com se sap, la joventut és una etapa complexa a la vida de les persones. Les emocions canvien tan vertiginosament que per a molts és difícil controlar-les. Si ets jove, has de comprendre que gestionar les emocions, t’ajudarà a asserenar la ment. Podràs pensar amb més claredat o en situacions difícils tindràs un millor control. Però que passaria si en aquesta edat li afegim una
malaltia com el càncer?

Cal reflexionar sobre la situació en la qual es troben aquests joves, entre una atenció sanitària pediàtrica i un altre pròpia del context adult. A les institucions sanitàries tant pediàtriques i com d’adults, sovint hi ha una manca de consciència dels problemes i necessitats psicosocials dels joves amb càncer. Això significa que poden estar envoltats de pacients molt més grans o més petits que ells mateixos. No tenen un centre de referència adaptat a les seves necessitats, on puguin relacionar-se entre ells, amb personal especialitzat en les seves malalties, amb psicòlegs formats per ajudar-los, etc. El diagnòstic i el tractament del càncer en pacients joves adults suposa un important impacte en la seva qualitat de vida en una època de desenvolupament
personal, professional i acadèmic. Aquests pacients s’enfronten a la malaltia alhora que comencen a descobrir la llibertat, la sexualitat, la seva pròpia identitat i altres circumstàncies pròpies de l’edat. La manca de recursos personals o d’experiència de vida que podrien capacitar-los per afrontar i donar sentit als problemes, és de vegades inexistent en un període de canvi i desenvolupament personal. Per tant, es pretén cridar l’atenció sobre la necessitat de creació de serveis en el tractament psicològic pels joves adults.

D’aquí neix el principal problema i conseqüentment la necessitat, donar el lloc que es mereixen als joves adults perquè no se sentin perduts entre nens i adults, i oferir un espai de gestió emocional per combatre els sentiments, les pors, les inseguretats i donar resposta a aquelles preguntes que es generen habitualment en aquesta edat. Per tant, la millor manera que hi ha per
arribar als joves és pel mateix medi, l’internet. Es vol oferir una plataforma que ajudi aquells joves adults amb càncer a poder connectar amb ells mateixos, a gestionar la part més emocional, tractar el que senten, resoldre dubtes, que es puguin sentir acompanyats i que puguin trobar el suport en algú que estigui passant el mateix o ja ho hagi passat. Un espai per a ells, perquè
puguin trobar la calma en un moment de tant caos.

Michelle Telkamp
Escuela

FuturFlow és una innovadora proposta transmèdia en la intersecció de la intel·ligència artificial i el disseny gràfic. La plataforma inclou un lloc web educatiu, un podcast revelador, un festival anual que congrega líders de la indústria, i un llibre titulat ‘Mirrors of Tomorrow’ que ofereix una profunda immersió en el potencial de la IA en disseny. Cada element de FuturFlow no només amplifica la narrativa general, sinó que també convida els participants a submergir-se en la confluència de la tecnologia i la creativitat, tot mentre manté una presència activa i educativa a les xarxes socials. A la seva essència, FuturFlow és una celebració del futur del disseny, impulsat per l’avantguarda de la tecnologia.

Paula Galindo
Escuela

Voces Invisibles és una revista de relats en primera persona, on el focus principal són les experiències i històries de persones o col·lectius invisibilitzats per la societat. Un espai per obrir-se lliurement, on no seran jutjats, per tal de compartir totes aquelles veus interiors que mereixen ser escoltades.

Actualment vivim en una societat que, encara que advoqui per la llibertat d’expressió, continuen existint infinitat de tabús i  rebuig cap a certs col·lectius i individus. Tots, sense excepcions, patim una immensitat d’esdeveniments desagradables al llarg de la nostra vida que de vegades ens resulta complicat explicar amb paraules o expressar de qualsevol manera, tot i ser un exercici vital per mantenir la nostra salut mental.

Com a éssers humans, necessitem expressar-nos, compartir els nostres pensaments, desfogar-nos d’alguna manera i deixar sortir totes aquelles emocions que ens turmenten. A això se li suma la importància de visibilitzar aquests sentiments. Sentir emocions desagradables és completament normal, igual que hauria de ser-ho compartir-les i donar-li la importància que es mereixen per poder seguir endavant psicològicament. Som éssers socials, que necessitem la interacció humana, per què llavors fer callar aquestes veus internes i deixar-les apartades?

Cada persona té una manera d’explicar la seva història, acadèmicament de millor o menor manera, però tots hauríem de tenir la possibilitat d’explicar-la com puguem. En aquest projecte això és vital, ja que tots hauríem de poder optar a explicar les nostres vivències en primera persona, i no ser simples espectadors.
Amb aquesta publicació es busca que les persones prenguin consciència de si mateixes, es coneguin o comencin a explorar-se, que usin la paraula com una arma per defensar-se a si mateixes… i, sobretot, que no es quedin callades.

Sara Barcons Ruiz
Escuela

Types per Minute (TPM) és una tipografia variable en tres eixos per a la visualització de dades de salut. Cadascun dels eixos
representa una de les tres constants vitals principals: la temperatura corporal, la saturació d’oxigen i el pols. A través d’un pulsioxímetre i un monitor, les dades vitals es visualitzen a temps real mitjançant les variables tipogràfiques de pes, amplada i inclinació. Això permet transmetre dues capes d’informació al mateix temps, on d’una banda les formes de les lletres contenen les dades, i el llenguatge conté un missatge escrit.

El disseny de la tipografia està basat en una matriu de 5×7 punts a la qual estan dibuixades totes les lletres de base, i que després es distorsionen per a representar les dades. Quan els valors rebuts del sensor es troben dins del rang considerat com a saludable (36-37 °C, 60-100 bpm, >92% SpO2 ), la tipografia aconsegueix el seu millor punt de llegibilitat. Al contrari, si les constants es troben fora d’aquests límits, les variables es desplacen als extrems i les lletres són menys llegibles, alertant així d’una possible anomalia.

La variabilitat tipogràfica com a eina per a visualitzar informació sobre la salut és un sistema visual molt intuïtiu, que permetria a les persones controlar les seves constants vitals mitjançant una aplicació que promogués un estil de vida saludable. A més, un sistema de visualització com aquest podria arribar a ser comprovat i implementat en diferents àrees, com per exemple la meteorologia, els valors de la borsa o la qualitat de l’aire.

Thinh Truong
Escuela

‘Unwoven Memories’ és un projecte que tradueix els records d’objectes de Colònia Güell, una ciutat tèxtil catalana, en una nova forma de “llenguatge”: teixit codificat, perquè la ciutat teixeixi la seva pròpia història aquesta vegada.

El projecte comença amb 260 objectes de 26 àrees diferents dins de la ciutat que s’estudien i es transformen en un tapis de codi binari. Cada objecte, ja sigui guardat en espais personals o exhibits en espais públics, es va sotmetre a una sèrie de 15 preguntes “binàries” profundes. Aquestes preguntes desvetllen els seus records en una fascinant dansa d’uns i zeros.

Les propietats físiques, com la mida i la textura, es van destil·lar en forma binària: petit es va convertir en 0, gran en 1; suau es va traduir en 0, mentre que rugós va prendre 1. També es van explorar les propietats emocionals, culturals i funcionals mitjançant una sèrie de preguntes de sí o no. “Té un record significatiu per a algú?” – 1 per sí, 0 per no. “És essencial per a la vida quotidiana de les persones?” “Reflecteix aquest objecte la història de la ciutat?” etc. – algunes altres preguntes binàries que desvetllen les complexitats dels rols d’aquests objectes a la ciutat i les persones que hi viuen.

26 àrees úniques, cadascuna representada per 10 objectes, s’entrellacen en una matriu de 0s i 1s. Aquest patró teixeix la història de Colònia Güell, assignant ‘0’ com un tipus de nus i ‘1’ com un altre. El resultat? Una col·lecció de 26 teixits que capturen l’essència d’una zona de la ciutat.

Aquestes teles, quan s’uneixen, formen un tapis que lateja amb els records col·lectius de Colònia Guel. I amb la màgia de la llum projectada, aquest tapis pren vida com una experiència audiovisual. Ens mostra que els records flueixen a través de tot allò que ens envolta, amagats a simple vista, esperant ser descoberts.

Aquest projecte no s’atura aquí, sinó que mostra que la seva metodologia no només tradueix els records d’objectes i llocs, sinó que també pot transformar-los en formes d’expressió completament noves, nous idiomes, nova tipografia! Les mateixes taules de matriu, amb 0s i 1s, es porten a l’àmbit del llenguatge informàtic: JavaScript. Aquí, una línia animada connecta tots els ‘1s’ a la taula. Quan emergeix la forma d’un caràcter en anglès, serveix com a estructura fonamental, més tard “teixida gràficament” amb un “fil” visual per generar un nou disseny tipogràfic, que encapsula els records de 10 objectes d’aquella àrea específica. És per això que es van triar 26 àrees per representar 26 caràcters de l’alfabet anglès.

‘Unwoven Memories’ s’erigeix com un testimoni de la profunda bellesa que resideix en el nostre entorn quotidià. Ens convida a explorar territori inexplorat i veure el nostre món amb ulls nous en teixir els records de 260 objectes de 26 àrees diverses de Colònia Güell, revelant l’essència amagada de la vida que ens uneix a tots.

Varvara Godovikova
Escuela

Fundada a Barcelona l’any 1893) dedicada al seu 130è aniversari. Té com a objectiu  guanyar visibilitat i nous membres, sobretot de la generació més jove. Xano Armenter, president de Sant Lluc, ha manifestat que està orgullós de la llarga trajectòria del centre, però creu que cal que estigui més present en el present. Això significa que un altre objectiu de la nova identitat fossi abraçar el patrimoni d’una manera moderna visualment atractiva.

El concepte principal del projecte es basa en una tipografia personalitzada que funciona com a “contenidor” per adaptar-se a la història de Sant Lluc i donar-li un aspecte modern. La idea és barrejar el passat i el present; per això, molts visuals del projecte provenen de l’arxiu de Sant Lluc però sempre es col·loquen dins la tipografia que crea un aspecte modern.

Atès que Sant Lluc es troba al centre de Barcelona i compta amb obres d’artistes coneguts a la seva col·lecció, l’arxiu funciona com a atractiu turístic i com a mesura per homenatjar el seu patrimoni i fer-lo més valuós per als habitants.

Un altre tipus d’imatges que s’utilitzen en el projecte són les que vaig fer a la institució: imatges en brut de l’espai. Això va ser important per a mi per fer que la institució semblés més «tangible» fins i tot des de la comunicació externa perquè el nucli de Sant Lluc és l’artesania.

El tipus de lletra principal de tota la informació escrita prové de Display i s’anomena Avantt. S’assembla a l’Avantguarda, una tipografia relacionada amb les arts i la cultura del segle XX. D’aquesta manera, hi ha una altra connexió amb el passat amb un toc modern.

A més de la comunicació exterior, com ara cartells de promoció en espais públics, també va ser crucial per a mi tenir aplicacions impreses rellevants. Una peça per a la nova identitat és un diari que se suposa que s’emetrà bianualment com a mitjà de promoció.

El primer número del diari està dedicat a l’aniversari de Sant Lluc i parla de la seva creació, fundadors i artistes coneguts que van ser membres de la institució. El format de diari manté la tangibilitat i també funciona bé per als dos objectius: els membres existents (la majoria són de generacions més grans) i per a l’objectiu jove desitjat, ja que hi ha molta informació visual i tots els anuncis es poden penjar com a pòsters més endavant. .

Continuant amb el tema de l’aniversari, es proposa una exposició del fons de l’arxiu per a la qual es va fer una invitació especial. La invitació consta de tres peces que vénen en un sobre: una plantilla amb el número 130 a la tipografia del client que se superposa a una postal transparent amb 130 en una tipografia més clàssica gravada amb serif i la informació al paper gruixut taronja. Els números superposats formen un logotip especial creat per a l’aniversari, jugant de nou amb la barreja del passat i el present, el clàssic i el modern. Es va fer amb tall làser, així com agulles per als membres i un regle.

Aquesta identitat dinàmica no només pretén atraure un públic més jove, sinó que també subratlla la importància cultural de la institució tant per als turistes com per als locals, encapsulant la seva essència com a centre d’art i artesania al cor de Barcelona.