Herencia en Blanco és un projecte d’investigació a través del disseny que planteja una reflexió crítica sobre el model de família patriarcal i la seva influència en la construcció de la identitat.
Aquesta reflexió parteix d’un text autobiogràfic, des del qual s’identifica una sensació d’insuficiència com a resultat de la pressió familiar i cultural imposada per estructures patriarcals. Al seu torn, el text autobiogràfic dona lloc a l’assaig teòric Herència en Blanc. Reconstrucció de la dona mitjançant la ruptura amb la família patriarcal, que qüestiona els patrons heretats en les relacions familiars i analitza com la família, tot i ser la cèl·lula bàsica de la societat, pot esdevenir una estructura disfuncional que limita el desenvolupament personal.
Tanmateix, l’objectiu del projecte no és resoldre aquesta qüestió, sinó visibilitzar-la i generar noves preguntes sobre el sistema familiar hegemònic. Per fer-ho, es va dur a terme una investigació que inclou entrevistes, com la realitzada a la terapeuta gestàltica Raquel Ruiz, i un qüestionari anònim que va obtenir 151 respostes. Aquestes dades evidencien que, tot i que el model de família nuclear és percebut com a satisfactori, continua condicionant l’autoestima i la presa de decisions de les persones.
Sorgeix aleshores l’analogia entre cèl·lula i família; ambdues com a estructures que neixen, compleixen una funció i es regeneren. És en aquestes tres fases on neixen els tres eixos narratius del projecte: el nucli, la desvinculació i la regeneració.
A través de metodologies participatives com jocs col·laboratius, recopilació de testimonis anònims, observació de cicles naturals i una col·laboració amb una altra estudiant, es genera el contingut del projecte. Es tracta, per tant, d’un procés col·lectiu que evidencia la possibilitat d’una xarxa alternativa a la família.
El resultat es materialitza en una instal·lació física: una estructura de fusta que representa la família. Aquesta es divideix en tres capítols visuals que corresponen a les tres fases de vida d’una cèl·lula (seguint amb l’analogia anterior).
El primer reflexiona sobre la rigidesa familiar a través d’un arbre genealògic reinterpretat com a sistema limitant. El segon expressa la desvinculació i l’herència emocional mitjançant una composició gràfica que contrasta pèrdua i creixement. El tercer planteja la reconstrucció de vincles més lliures a través d’una escala visual que representa la transició cap a una identitat personal renovada.
A més, es van dissenyar materials complementaris com un catàleg enquadernat a mà, un flyer informatiu i un perfil d’Instagram (@herencia.en.blanco) que amplia el projecte a un entorn digital, incloent-hi descripcions, música i un vídeo promocional.
El projecte és un espai que utilitza el disseny com a eina per explorar narratives íntimes, socials i polítiques, creant un lloc de reflexió crítica entorn dels vincles afectius i la possibilitat de reconstruir el concepte de família des d’un lloc més lliure i conscient, partint del no-res, tenint una herència en blanc.
