Tributs en flames és un projecte editorial i artístic que celebra la connexió amb els difunts, inspirat en el ritual funerari xinès del shāozhǐ (烧纸) o Festival Fantasma, que consisteix en la crema d’objectes de paper com a ofrena simbòlica per a l’altre món. Lluny d’una visió tràgica o comercial de la mort, aquest projecte busca recuperar el gest ritual com un acte de cura, memòria i resistència. Davant del buidatge simbòlic provocat pel capitalisme —on tant els llibres com les ofrenes rituals es converteixen en productes descontextualitzats i de consum ràpid—, Tributs en flames proposa una peça editorial que no només informa, sinó que dona eines per actuar, per fer, per encendre. És un llibre que es llegeix, es retalla, es transforma i es crema.
Avui dia, aquests objectes funeraris de paper es venen a preus excessius en plataformes com Amazon, oferts per persones alienes al ritual. Es perd el context, es perd el gest. El mateix passa amb els llibres: es compren amb un clic, sense tocar-los ni pensar-los. Com diu Byung-Chul Han: “El consum destrueix allò simbòlic. En lloc del gest, allò immediat.” El meu projecte vol recuperar aquest gest que el consum esborra.
A través de la pregunta —què enviaries a algú que ja no hi és?— el projecte planteja també una crítica urgent: per què aquests objectes, que abans eren senzills i afectius, s’han tornat cars i buits de sentit? Com adverteix Baudrillard, vivim en un sistema on les còpies valen més que l’original, i els gestos es buiden de significat. Allò que abans era un acte de cura es converteix en mercaderia. Tributs en flames proposa una altra cosa: una editorial que es toca, s’habita, es transforma. Un llibre que conté plantilles d’objectes rituals a punt per retallar, muntar i cremar. Un ritual fet de paper.
Com recorda Halbwachs, la memòria no és només individual, sinó col·lectiva. I els objectes no només ajuden a recordar: de vegades, són el record mateix. Blake ho resumeix amb claredat: la espiritualitat no es compra, es fabrica. I Borges va escriure: “Els objectes ens sobreviuen, absorbeixen les nostres memòries i romanen quan ja no hi som.” Jo hi afegiria: de vegades, aquesta memòria necessita paper, foc i una flama encesa.
Aquest llibre és això: una invitació a recordar. A dissenyar el teu propi ritual. A pensar la mort com un vincle que continua.
